EL PLEC

"El múltiple és el que està plegat de moltes maneres" (Deleuze)

Plegar i desplegar reuneix obres que exploren la potencialitat del plec: els doblecs del cos, la teoria de les supercordes, les línies fexionadas de Klee, els replecs de la matèria i els plecs en l'ànima sobre els quals parla Deleuze, les rugositats de la orografia ...

Plegar és doblar sense trencar. El plec indica canvi i continuïtat, diferència sense cesura. 

Plec entès com a diferència del que símil; multiplicitat en el igual. Cent folis són iguals. Cent folis que han estat arrugats són diferents. L'arruga, l'empremta dactilar, les línies de la mà ens distingeixen. El plec és allò que particularitza.

Plec és el pas de les dues a les tres dimensions. El plec és el que permet a un full de paper convertir-se en grua. El plec és volumètric.

Plegar té a veure amb els processos, les accions, els moviments. La corba no existeix sense una força activa que provoqui la seva inflexió.

Plegar és també una manera d'ordenar: plegar la roba, plegar un mapa ...

Desplegar és de vegades desvetllar i una carta sembla més interessant com més plegada està. El desplegament no és el contrari al plec sinó la condició de la seva existència, com l'eruga que es desplega en papallona ..

Plec sobre plec; plec segons plec: fins quan podem doblegar alguna cosa sense que es trenqui? Quin és el límit de la matèria? Fins on podem portar un pensament? I una imatge? Fins on es pot plegar i replegar?

ARTISTES

FEDERICO GARCÍA TRUJILLO (Tenerife, 1988)

MIGUEL MARINA (Madrid, 1989)

GUILLERMO PFAFF (Barcelona, 1976)

DIEGO PUJAL (Buenos Aires, 1971)

STELLA RAHOLA MATUTES (Barcelona, 1980)

MILENA Rossignoli (Quito, 1990)

Yamandú Canosa (Montevideo, 1954)