PROPERA EXPOSICIÓ

Mark Redden

Solo show

THICKET

Les obres de Mark Redden tracten del món en el que ens perdem i que passa front de nosaltres. Reflexen un univers natural i espiritual possible en la societat actual.

L'energia que transmet en el seu treball provè d'una font inesperada. Es basa en una pràctica ritual on els objectes es transformen en canals de comunicación amb lo diví; una vella idea feta contemporànea.

Quan Mark treballa, la seva ment navega lliurament entre les practiques dels seus ancestres i els seus Mestres. Evoca moments de conexión amb la naturalesa, buscant deixant algu en la materia manifestant-se en color i missatges ocults.

Dins de les seves abstraccions s'amaguen el simbolisme de les runes, la seva admiració per el treball de Joseph Beuys i els seus matins dedicats a la pesca, elements a intuir-se en el caprici i l'audàcia d'aquests objectes.

Aquesta exposició titulada THICKET és un apropament a les superfícies colorides producte d'una búsqueda íntima de l'origen i significat de la nostre existència aquí i ara.

Patricia Bentancur

Una instal·lació site specific en el marc del Barcelona Gallery Weekend Festa d’inauguració: 12.10 a les 16: 30h.

Viu i treballa a Montevideo_Uruguay

És artista i curadora, formada a la Facultat de Arquitectura de Montevideo, l'Escola Superior de Arquitectura de Madrid i la New York University. Researcher del Fullbright Academic Program, especialitzada en Arquitectura i Art Contemporani, va desenvolupar la seva investigació al Guggenheim Museum, el Media Arts Center i el New Museum of Contemporary Art de Nova York. Associate Artist del Màster Artist Program de l'Atlantic Center for the Arts / ACA-USA. És assessora i membre de col·lectius i institucions, nacionals i internacionals. La seva pràctica integra per mitjà d'estratègies conceptualistes, objectes, fotograﬁes, textos i ﬁlms en instal·lacions interactives i accions participatives. La seva objectiu és posar en diàleg treballs que, si sumatòria, facilitin la lectura de problemàtiques

contemporànies invisibilitzades i d'escales diverses. Les obres s'accionen en aquest cas com a peces d'un arxiu, on els escenaris globals i locals conviuen per descentralitzar la mirada i relativitzar, de manera igualment poètica que crítica, la segmentació aparent

que pugui fer-nos creure que un problema no és el nostre per la senzilla raó de no estar proper al seu geograﬁa, cultura o religió. El seu treball pot entendre més com una contextualització de la existència que com un registre d'ella.

exposicions prèvies

FUTURA / EXPOSICIÓ COL·LECTIVA

Katharina Arndt / Mirthe Blussé / Elo Durand / Dunja Jankovic / Pia Kintrup / Laura Martinovic

Imatges

Malù Dallapiccola / installació

TONI GIRÓ

catàstrofe

/sense barbarie

Per als grecs clàssics el terme catàstrofe (kata-estrofa) es refereix a l'últim versicle o part d'una tragèdia i alludeix a la necessitat de posar fi a un text per a iniciar una nova escriptura.

En les ciències naturals, el terme eutrofització, descriu la riquesa excessiva de nutrients en un llac o un altre cos d'aigua, i pot implicar que el creixement en trenta anys d'algues verdes en la superfície d'un estany provoqui la mort de la vida sota l'aigua en un sol any.

El vídeo Última estrofa mostra un paisatge subaqüàtic en el qual un element estrany apareix de sobte: un bitllet de cinc euros que es mou en una dansa particular i s'enfonsa a poc a poc en un ambient que no li és propi. Portat pel corrent, imita el moviment de les algues, es frega amb matèria en descomposició, i a vegades és abordat i altres ignorat per insectes i peixos. La música que acompanya les imatges evoca passatges de pel·lícules de ciència-ficció o de documentals de naturalesa.

El bitllet de banc es troba immers en una espècie de viatge fantàstic; el seu moviment sinuós i captivador ens transporta en una caiguda lliure i constant que ens hipnotitza amb la seva dansa voluptuosa fins que finalment toca fons, camuflat en el seu estrany entorn.

El bitllet de banc a la deriva tant pot ser vist com una metàfora de la fascinació pels diners en la societat contemporània, com una al·legoria d'un sistema econòmic que navega a la deriva. En tot cas, és evident que ni el sistema econòmic actual ni l'economia com a disciplina són realitats naturals existents al llarg de la història humana, com semblen oblidar els seus principals valedors amb la condició de defensar posicions que permeten l'acumulació de riquesa en molt poques mans i la gestió que el poder econòmic exerceix sobre el control de les comunitats humanes.

contorns de llum

Sembla que estem navegant a la cresta de l'onada de l'art contemporani: anything goes. Hi ha una llibertat total, els llenguatges de l’art són inabastables, cada vegada més l'art ens parla des de racons més i més profunds dins de nosaltres mateixos, des de la nostra percepció individual, el nostre bagatge emocional i els nostres coneixements.

L'al·legoria de la caverna de Plató, com altres mites antics acostats pel temps a la realitat, és molt semblant a l'analogia moderna de la cambra d'eco on percebem el que coneixem i tendim a negar la resta.

A través del fenomen psicològic de la pareidòlia, un estímul aleatori o vague és percebut erròniament com una forma recognoscible i, com en un test de Rorschach o, com quan reconeixem formes en els núvols, algunes propostes abstractes deixen de ser-ho i altres abstraccions passen de sobte per figuratives.

Aquesta exposició pretén iniciar una conversa sobre els conceptes que prenem per concrets, com les lletres que componen aquest text, els materials de què està compost aquest full o les abstraccions de curta vida, com una taca de pintura que de cop és una figuració, o una figura abstracta en una pantalla bancària, que fa un moment significava un euro i de sobte no-res

-Uxval Gochez

IMATGES

Flavio Morais / inutensilios

És imprescindible crear un espai per no fer res o fer coses inútils, per poder perdre i mirar dins d'un mateix d'una manera descontaminada de utilitarismes, rendibilitat i lucre.

(Nothing Room or Noting Room.) (Nothing: "res" i Noting: "observar")

Per oblidar els noms.

(Analfabetisme autodidacta? No ho sé, serà un trencaclosques per a mi i per a tu.

Per preguntar no el que vol dir, sinó articular la realitat.

Inacabar, perquè no sigui, perquè quan és, es tanca en si mateix.

Sempre a la vora d'una confidència impossible.

Incessant suspensió de la resposta.

Perdre el llenguatge per reinventar mons encara que moltes vegades la imaginació és confosa amb desentesa.

El contingut et inhibeix però no pots seguir sense això.

Hi ha contingut però el contingut no és resoldre un problema.

Contingut és construir suficient raó per fer això.

Atapeït entre la necessitat de contingut i la necessitat de deixar això enrere per poder volar, ho intentes i falles, fallant s'aprèn i poc a poc va apareixent un camí.

Suggerir més que definir, com una porta de la invenció, que és la intel·ligència de la construcció.

Així de la mà amb els mestres, no busco respostes, ni vull resoldre el misteri però només quedar als erms del misteri observant la constant transformació inefable.

Un poeta va dir que la importància d'una cosa no es mesura amb una cinta mètrica, ni amb balances, ni baròmetres, etc. Que la importància d'una cosa ha de ser mesurada per l'encantament que la cosa ens produeix. Així com la cita de Rimbaud: Cal perdre la intel·ligència per poder veure les coses.

Sento especial afecte per les fustes desateses i abandonades. Així com m'atrauen les restes que es queden fora de les narratives líquides.

L'Art és com l'exercici experimental de la llibertat. No vol dir això ni allò. És un dit que punta en una direcció sense plans previs, joc d'improvisació intuïció i l'atzar, i per degustar-cal moure, entrar-hi i jugar.

(Final a manera de tornada :)

¿Què fem amb les nostres vides?

La gent diu: Penso en el passat, penso en el futur, com qualsevol

¿I que faig amb això pregunto jo?

Tornar-me al llit a dormir

L'art ens allibera.

En qualsevol altra situació les coses se'n van de les mans.

Hem de crear alguna cosa.

-Flavio Morais

jordi GIspert pi / utopian perspective

Jordi Gispert Pi ens presenta un llenguatge visual per desxifrar: visions poètiques d'un món en harmonia, un greening existencial estimulat per la paleta de colorsestimulat per la paleta de colors. La seva tècnica precisa revela un present detingut, el simbolisme interior de l'artista projectat cap a l'exterior, com una connexió entre el cosmos micro i macro, d'una expressió pròpia. El neologisme Econsciencia defineix la seva proposta conceptual, no limitada a l'estètica, si no es posiciona en la realitat com una alternativa a la inèrcia destructiva del sistema socioeconòmic actual, incompatible amb l'equilibri mediambiental.

Hermenèutica, del grec "hermeneutikos", composta per

(herméneuo = I desxifrar) i (tekhné = art). L'art d'interpretar textos.

L'Hermenéutica Visual convida l'espectador, a través de la contemplació íntima, a rendir-se al sentiment intuïtiu d'unitat i diluir la barrera il·lusòria entre el seu propi ésser i el món.

-Emilio Flores

Imagenes

YAMANDÚ CANOSA / revisiting HOTEL NADA

Incident Aleph, 1996. Transferència i tècnica mixta sobre paper.141 x 228 cm

En els anys noranta, Yamandú Canosa va començar a treballar en el projecte titulat Hotel Res (1991-1993), que va presentar en diferents exposicions a les galeries Benet Costa i Cent a Barcelona, el Centre de Lectura a Reus i la galeria Rian Van Rijsbergen a Rotterdam.

Cliqueu aquí per a més informació sobre l'exposició.

Aleph incident, 1996. mixed media on paper.141 x 228 cm.

Antonio Ortega

Gino

Rubert

Guillermo

Pfaff

Els seus treballs solen escandalitzar l'espectador, presentant unes contes que porten a l'extrem la lògica comuna de la qual tots participem. No obstant això, el mateix autor defensa que els seus exercicis, sempre orbitant al voltant de les convencions socials, no neixen des del cinisme, sinó des de la sorpresa d'una actitud naïf.

Va estudiar Belles Arts a la Parsons School of Design de Nova York. La seva obra ha estat exposada en galeries com el Akiyoshidai International Art Village (Japó), el Künstlerhaus Bethanien (Alemanya), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la galeria Clara Oliver (Nova York), la galeria Michael Haas (Berlín), la galeria Mizuma (Tòquio).

Ha participat en exposicions en centres nacionals i internacionals com Museu de Montserrat, Barcelona (2017); 'Guillermo Pfaff / Adrià Cañameras', Galeria Heinrich Ehrhardt, Madrid (2016); 'L'espai invisible', Piramidón, Barcelona (2016); 'La lliçó de Diògenes', Tecla Sala, l'Hospitalet (2016); University of Connecticut, Estats Units (2015); 'Lighting', Carles Taché Gallery, Barcelona (2015); Palau de Casavells, Girona (2014).

online gallery