Al moment en què el retro està passant de moda per deixar espai a l’atemporal, ens trobem enfront de l’obra de Guillermo Pfaff, sorpresos per no estar sorpresos davant d’un artista que aposta per la pintura sense reserves i és totalment contemporani.

Actualitzar l’avui estrany medium de les teles reestirades i pigmentades a l’oli penjades de la paret és el repte que proposa Pfaff. Parapetat en una tècnica minimalista com la seva obra, aconsegueix un efecte similar al que provoca contemplar les accions d’un atleta i fa semblar fàcils els fantàstics moviments congelats pel color a la tela.

Directes i honestos, el que cal saber sobre aquests quadres està en l’objecte mateix de la seva pintura. A simple vista semblen respondre a un codi, l’ànim busca el significat, la correlació de les formes, però de vegades  ens adonem de la seva veritable naturalesa i és que no responen a un codi de lectura com ho faria un pentagrama o un text, sinó que aspiren a la condició de la música.

- Uxval Gochez